Mal Agut de Muntanya
M.A.M. Com reconèixer-lo, prevenir-lo i saber quan cal baixar
Mal de cap, nàusees, mareig o dificultat per dormir poden ser els primers senyals que el teu cos no s’està adaptant correctament a l’altitud. Aprendre a identificar-los a temps és una de les millors eines per gaudir de la muntanya amb seguretat.
Aquest article ha estat elaborat a partir de les recomanacions de la Wilderness Medical Society (WMS), la UIAA Medical Commission i de la literatura científica actual sobre medicina de muntanya i fisiologia de l’altitud.
Què és el mal agut de muntanya?
El mal agut de muntanya (MAM) és la forma més freqüent de malaltia relacionada amb l’altitud.
Apareix quan ascendim massa ràpid i el nostre organisme no ha tingut temps suficient per aclimatar-se. Pot afectar qualsevol persona, independentment de la seva edat, experiència o condició física.
Generalment apareix per sobre dels 2.500 metres, encara que algunes persones susceptibles poden presentar símptomes a altituds inferiors. El risc augmenta amb l’altitud i, sobretot, amb la velocitat d’ascens.
Sabies que…?
Una excel·lent forma física no protegeix del mal agut de muntanya.
Molts esportistes experimentats desenvolupen MAM simplement perquè han pujat massa ràpid. La millor prevenció continua sent una bona aclimatació.
Per què apareix?
Quan pugem en altitud disminueix la pressió atmosfèrica i arriba menys oxigen als teixits.
El cervell és especialment sensible a aquesta manca d’oxigen.
Com a resposta, els vasos sanguinis cerebrals es dilaten per intentar augmentar l’aportació d’oxigen. Aquesta resposta, juntament amb una lleugera acumulació de líquid en el cervell, és la principal responsable del mal de cap, el símptoma més característic del mal agut de muntanya.
Quan ascendim massa ràpid, la disminució de la pressió atmosfèrica fa que arribi menys oxigen als teixits. Si el cos encara no ha tingut temps d’aclimatar-se, poden aparèixer els primers símptomes del mal agut de muntanya.
Quan apareixen els símptomes?
Habitualment no apareixen immediatament.
El més freqüent és que es desenvolupin entre les 6 i les 24 hores després d’arribar a una nova altitud.
Si no empitjora, habitualment comença a millorar gràcies a l’aclimatació.
Quins són els primers símptomes?
Els més habituals són:
- Mal de cap.
- Nàusees o vòmits.
- Mareig.
- Fatiga intensa.
- Dificultat per dormir.
- Pèrdua de gana.
El mal de cap és el símptoma més característic i acostuma a ser necessari perquè es pugui considerar un veritable mal agut de muntanya segons els criteris clínics utilitzats internacionalment.
Què has de fer si apareixen?
Si els símptomes són lleus:
- Atura l’ascens.
- Descansa.
- Hidrata’t.
- Menja alguna cosa.
- No dormis més amunt.
- Espera que els símptomes millorin abans de continuar.
En molts casos aquestes mesures són suficients.
Qui té més risc?
Hi ha situacions que augmenten la probabilitat de desenvolupar MAM:
- Ascendir massa ràpid.
- Dormir a una altitud molt superior a la del dia anterior.
- Haver patit MAM en expedicions anteriors.
- Fer esforços molt intensos durant els primers dies.
- Deshidratació.
- Poc temps d’aclimatació.
Quan és una emergència?
La majoria dels casos són lleus.
Però hi ha símptomes que indiquen que la situació pot estar evolucionant cap a una complicació greu.
- Dificultat important per caminar
- Pèrdua d’equilibri.
- Confusió.
- Somnolència exagerada.
- Dificultat per respirar fins i tot en repòs.
- Tos persistent amb escuma o líquid.
Aquests signes poden indicar un edema cerebral d’altitud (HACE) o un edema pulmonar d’altitud (HAPE).
Són emergències mèdiques.
La prioritat és descendir immediatament i buscar assistència mèdica.
El semàfor del mal agut de muntanya
Com prevenir-lo?
La millor prevenció continua sent una bona aclimatació.
Les recomanacions principals són:
✔ Ascendir gradualment.
✔ Fer dies de descans.
✔ Dormir a una altitud adequada.
✔ Hidratar-se correctament.
✔ Alimentar-se bé.
✔ Evitar alcohol.
✔ Reduir la intensitat de l’esforç durant els primers dies.
✔ Escoltar sempre el teu cos.
La majoria dels casos de mal agut de muntanya es poden prevenir simplement respectant un ritme d’ascens adequat.
No existeix cap suplement, entrenament ni medicació que substitueixi una bona aclimatació.
Es pot prendre medicació?
En determinades expedicions o persones amb antecedents, un professional sanitari pot recomanar acetazolamida (Diamox®) com a tractament preventiu.
Aquesta medicació no substitueix una bona aclimatació ni permet pujar més ràpid amb seguretat.
No és recomanable automedicar-se abans d’una ascensió.
Mites sobre el mal d’altura
❌ Estar molt en forma evita el MAM.
❌ Beure molta aigua el cura.
❌ Si el mal de cap desapareix puc continuar pujant.
❌ Només apareix per sobre dels 4.000 metres.
✔ La millor prevenció continua sent una bona aclimatació.
Prepara’t abans de pujar
Una bona preparació física no evita el mal agut de muntanya, però sí que permet afrontar millor l’esforç i arribar en millors condicions a l’altitud.
A Equilibri Vital t’ajudem a preparar el teu cos perquè puguis afrontar els teus reptes amb més seguretat, confiança i gaudint de cada pas.
Descobreix els nostres programes d’entrenament per a la muntanya.
Contingut basat en l’evidència científica
- Wilderness Medical Society – Clinical Practice Guidelines for the Prevention, Diagnosis, and Treatment of Acute Altitude Illness (2024 Update).
- UIAA Medical Commission – Recomanacions sobre medicina de muntanya.
- Literatura científica publicada a Wilderness & Environmental Medicine.
Reconèixer els primers símptomes i actuar a temps és una de les habilitats més importants que pot desenvolupar qualsevol muntanyenc. A la muntanya, saber renunciar també forma part de l’èxit: el cim continuarà allà, però la teva salut t’ha d’acompanyar en totes les aventures.
